El “coworking” és un anglicisme utilitzat per referir-se al treball col·laboratiu (“co-treball”). És en essència una forma cooperativa de treballar entre diversos professionals independents de diferents sectors. Es comparteix un mateix espai, equipaments i infraestructura bàsica com ara un domicili social, connexió a internet, equip multifunció per a la impressió de documentació, sala de reunions, arxiu, àrea de cuina-office, etc.

És per això que el coworking ofereix un ambient molt favorable a la col·laboració, l’aprenentatge, les relacions professionals, l’intercanvi d’experiències i coneixement i l’aprofitament de sinergies, molt lluny de les carències i l’aïllament que suposa, per exemple, el treball des de casa. El coworking com a concepte de treball està molt enfocat a:

• Emprenedors/es
• Professionals liberals
• “Free lancers”
• Microempreses

L’origen del coworking es situa als Estats Units d’Amèrica, on algunes dades apunten a que gairebé 1 de cada 5 persones professionalment actives ho fan en espais compartits. A Europa i d’una forma especial a casa nostra, conseqüència de la crisi econòmica, hi ha un alt percentatge de gent en situació d’atur que estan reorientant la seva carrera professional “reconvertint-se” en emprenedors. Per això, tant aquests com els emprenedors vocacionals tenen la necessitat d’optimitzar les despeses operatives, especialment en els primers anys del projecte. És aquí on el coworking és útil, permetent l’accés a un entorn de treball professional a un cost molt assumible, molt per sota del cost que implica habilitar una oficina convencional.

Un centre de coworking no és un viver d’empreses ni un centre de negocis, que malgrat alguns punts en comú (equipament i infraestructura compartida), no afavoreixen la cooperació entre els professionals de la “comunitat”.

Es pot ampliar la informació en relació a aquest model de treball cercant el terme coworking en els principals cercadors.